Tot i que els darrers anys s'han produït avanços en matèria de detecció precoç i atenció sociosanitària a la discapacitat en general i en els trastorns de l'espectre autista en particular, encara són moltes les mancances que les persones amb Asperger i les seves famílies continuen sofrint.

Aquestes persones demanen una adaptació de la legislació educativa espanyola a la convencio de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i a la Llei General de Drets de Persones amb discapacitat de 2013. El possible pacte educatiu de què tant es parla seria una oportunitat d'avançar d'una vegada

Aquesta síndrome presenta una greu discapacitat social permanent, i encara que la persona pugui millorar funcionalment mitjançant una intervenció especialitzada, aquesta condició neurològica l'acompanyarà tota la seva vida, alhora que comprometrà la seva independència.

També és necessari continuar sumant esforços perquè l'aprenentatge i desenvolupament d'un ofici i la independència de les persones adultes amb Asperger no continuïn sent una quimera o una fantasia irrealitzable.

Per això totes les organitzacions involucrades reclamen a la societat i a les institucions públiques un esforç que garanteixi els suports que han de menester les persones amb síndrome d'Asperger i les seves famílies, de manera que tots plegats ens puguem beneficiar del gran talent, originalitat i creativitat que aquestes persones volen compartir amb la resta de la societat.

És per això que ens agradaria compartir amb vosaltres aquesta reflexió: Tanmateix, la vertadera diferència del nostre institut és l'amor. Ens estimam, amb els nostres defectes i les nostres virtuts; ens estimam, a dies contents, a dies trists, a dies eufòrics i a dies

No és una estimació gratuïta ni casual. Un d'aquests fabricants amorosos és la nostra bicicletada, que enguany arriba a la seva quarta edició. Enguany, el donatiu que feim alumnes i professors anirà destinat a l'Associació Asperger de les Illes Balears.

A l'IES Porto Cristo, com deu passar en molts d'altres emplaçaments laborals i humans, de tant en tant tenim ataquets de xovinisme. Els dies que ens passa això ens deim que som el millor institut del món, que tenim els millors alumnes del món, o que compartim el millor claustre.

Segurament no és ver, perquè això deu passar pertot. apàtics, però sempre ens estimam, com un pare o una mare estimen un fill, com un bosc estima els seus arbres, com adora els seus peixos la mar, com un tren no pot viure sense els seus vagons, o una taula sense el seu gerro.

Hi ha un llibre deliciós que escrigué, fa anys, el poeta Miquel Àngel Lladó Ribes. "L'inquilí del gel", que així es titula el llibre, parla del seu fill Lluís, que patia el trastorn de l'espectre autista. La metàfora del llibre és preciosa. Lluís és identificat amb el pingüí, l'ocell que per ales té sols uns munyons lluents que no li serveixen per volar. Tanmateix, dins el silenci de l'aigua, el pingüí és el més àgil, el més ràpid, el més feliç, perquè, com diu el poeta, no hi ha ales inútils. Vet aquí alguns dels seus versos:

Perquè volem trencar la barrera del so

Perquè no ens importa que hagis decidit instal·lar-te entre les còmodes parets del silenci

Perquè a estones ens uneix un lligam blanc i visible

Perquè els somnis adquireixen forma

Perquè ens agrada el teu silenci

ens ajudam, hem pedalat i pedalarem, amb més força que mai!

Perquè volem navegar amb tu

Perquè no hi ha ales inútils

Sí, alumnes i professors de l'IES Porto Cristo: perquè no hi ha ales inútils, perquè ens mola la diferència, perquè no podem ser si no som diferents, perquè tots som especials, perquè tots ens ajudam, hem pedalat i pedalarem, amb més força que mai!