Aquesta tardor hem rebut la visita d’un ocell molt i molt agut: el ropit. A Catalunya en diuen pit-roig, i fins i tot, barba-roig. Segur que ens podem imaginar per què! Els valencians en diuen reiet, i aquí, en diem rupit. A Portocristo, Sant Llorenç i Manacor pronunciam ropit, de la mateixa manera que deim robiol i, fins i tot, estodiar.
I per què parlam del nom d’aquest ocelló? Perquè és el protagonista de la campanya de tardor de la Comissió Lingüística del centre. L’important no és com ho deim, sinó si ho deim: feim servir el mallorquí, que és el nostre català!